|
|
|
234 º O
A mi m’agrada molt la muntanya i poder-hi caminar per ella és per a mi un vertader plaer, però clar també en els plaers hi ha graus i poder conéixer l’entorn, anomenar-lo, ubicar-lo, traçar la ruta és un grau que no podia assaborir si algú no ho compartia amb mi, però he tingut la sort que Nuria, Juan, José Antonio, Santi... han tingut l’excel·lent idea de compartir els seus coneixements d’orientació amb tots nosaltres i us assegure que ho fan bé, perquè fins jo m’assabente. Us conte: primer foren unes nocions bàsiques,, bàsiques, bàsiques (açò és una brúixola, açò un mapa, es col·loca així, es posa d’aquesta manera...) i el dia 14 de maig vam ser a una carrera d’orientació de la lliga autonòmica a Villena. L’anecdotari és variat, però conte només alguns detalls: em vaig trobar amb un mapa a la mà semblant al que havíem usat per a entrenar-nos, però aquesta vegada estava jo sola com es menja açò?, al moment va aparéixer Pablo i em va ajudar, però el seu nivell era distint i prompte ens separem, després va ser Raquel la que em va ajudar i per a quan em vaig quedar sola ja estava jo més confiada. Bé, perquè vaig localitzar les tretze balises que tenia el meu mapa. No tinc ni idea de quin va ser el meu temps, però és que això m’importava poc m’havia mogut amb un mapa jo sola! Ja sé, ja que és molt matizable, però el que no podeu saber és l’emoció que tenia quan vaig acabar i això que feia calor i tenia set. Va ser com jugar a l’amagatall en plena natura. Ja estic desitjant que arribe la pròxima.
234º O Que bé em van sonar aqueixes paraules ara que sabia com es componien!
Emi Tomás
|
