Volvemos a la Serranía. Esta vez para continuar el Gr. 37. Nuestro camino comienza en Titaguas (832m) pasaremos por la fuente de la Zarza y en tan sólo 30 minutos nos encontraremos con las pinturas rupestres de Rincón del Escribano. Fueron descubiertas en los años 80 y están situadas en un lugar pintoresco. Continuaremos por el Barranco de la Tejería, por una fantástica senda boscosa. Atravesaremos los corrales de Hoya del Hacha y entre dos magníficas montañas, el Hontanar (1272m) y Monperet (1150m) descubriremos la aldea de Baldovar (922m). Cruzando la carretera llegaremos al Acueducto de los Arcos del siglo XIV. Atravesaremos la aldea de Las Eras que nos conducirá a Alpuente (978m) Este primer tramo de unos 14 kilómetros cuesta unas 3 horas y media. Alpuente es uno de los pueblos más bellos de la Serranía. Subiremos al castillo y disfrutaremos de una panorámica extraordinaria. La segunda etapa de Alpuente a La Yesa es de unos 8 kilómetros y se tarda unas dos horas y media. Pasa por La Hortichuela, aldea en ruinas y abandonada. Por el Barranco de La Buitrera llegaremos a la fuente del Cabezo. Más adelante dos ermitas, la de San Juan y la de San Roque, y La Yesa (1039m) donde nos recogerá el autobús. Te recomiendo la excursión entera, hasta La Yesa. Aunque si te fallan las fuerzas o si hace mucho calor, puedes quedarte en Alpuente saboreando todos sus bellos rincones.
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep (Bis) -De Muro què em portarà, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep? -Una tartana i un burro, tio Pep (Bis) -per anar a passetjar, tio Pep tio Pep, tio Pep, tio Pep.
(Betxi) El tio Pep se'n va l'horta; ha comprat un tomatar: les tomates per a vendre, i els diners per a fumar.
(Guadasuar) El tio Pep de Caram; Li cauen els saragüells. La filla anava darrere -Pare, que es queda sense ells.
"Sobre lo alto de aquella espigada torre, el viento batea con fuerza una raída bandera con la efigie de la media luna. Desde las almenas dos moriscos aburridos otean el horizonte. Todo parece en calma, todo parece en paz. Hay un pastor adormilado a la sombra de una higuera y unas cabras ramoneando cercanas. Mece el viento los verdes trigales que crecen junto al arroyo del pueblo, los cerezos en flor visten de blanco el paisaje."
600 anys després…
La vella torre quadrada està mig derruida. No es veu cap bandera, ni vigia guaitant l'horitzó, doncs tampoc existeixen ja els murs i les almenes. Tampoc hi són la figuera, les cabres ni el pastor. El que no ha pogut el temps deixar, és als cirerers sense flor. La ruta que proposem té dos parts: l'ascens a les runes del castell, amb un moderat ascens d'uns cent metres, i una inolvidable ruta que transcorre per dos barrancs bonics que s'enfonen a peus de l'Espadà.
Aquesta segona part, té una pujada mitja, apta per a tothom amb un poc de paciència, i amb una forta pendent al final que serà opcional. Per fer aquesta excursió, necessitarem recorrer en autobús un xicotet tram d'asfalt, evitant, així, l'únic tram monoton i aborrit. Per tant, pujarem i baixarem del castell, després agafarem l'autobús, i acabarem l'excursió anant pels barrancs de l'Espadà. Amb aquest castell, dins el cor de la serra de l'Espadà, i que dedique, en nom de tots, a Alex del Moral, tanquem aquest cicle dedicat a conèixer els castells de la nostra Comunitat. Farà calor, porteu suficient aigua i calçat ad-hoc, per caminar per senda. I, ja saps,... que no t'ho conten.
Passarem la nit al Refugi d'Antella. Cotxes particulars, compensació als conductors. El preu inclou la mitja pensió del divendres a la nit fins diumenge al matí; dossier i material. Els instructors seran Jose Miguel i David Blazquez.
Por séptimo año consecutivo, nos proponemos esta singular excursión cuyas ediciones anteriores se celebraron alrededor de la festividad de San Juan. Proyectada como una actividad de convivencia entre todos los socios y simpatizantes, tiene dos partes claramente diferenciadas, pero ambas igual de agradables. El lugar de concentración es la fuente de San José, en Serra, donde iremos llegando en vehículos particulares. Es conveniente que aquellos que no dispongan de coche se pongan en contacto con Alicia (Club: 963.793.355) que centralizará las vacantes. Se ha calculado una compensación de 3Euro, para todos los ocupantes del coche. Teniendo en cuenta la escasez de lugares para aparcar en la misma fuente recomendamos dejar los automóviles en la explanada que existe frente el Ayuntamiento y luego seguir paseando por la carretera hasta la fuente situada a 1,2 km. dirección Torres-Torres. Las nueve de la noche es una buena hora para llegar, aunque se permite cierta flexibilidad, ya que lo primero que haremos será cenar todos juntos e ir dando tiempo para que cierre la noche. Aproximadamente a las 22:0 iniciaremos la ascensión al castillo, con un desnivel a salvar de 230 metros y un cómodo recorrido total de seis kilómetros y medio. Subiremos cruzando el barranco de Tóxima y llegando a la explanada que existe en la base del castillo y en pocos minutos más, al mismo castillo, desde cuyo interior, si no lo impide la bruma, podremos contemplar una magnífica panorámica. El descenso nos dejará, tras otro pequeño paseo, en la misma fuente de San José donde daremos la actividad por finalizada. Será aconsejable el llevar linterna, a ser posible frontal así como ropa de abrigo para el alto del castillo.
Aquest pic, desconegut per la gran majoria, domina una ampla panoràmica de la serrania. Tan ampla i llunyana que es pot veure, fins i tot, la ciutat de València. No en và, la carena més propera per sota d'ell té el nom de Miravalencia. La ruta proposada discurreix, exclusivament, sobre el sender homologat amb el número 176, que naix a Andilla i acaba al poble de Alcublas. Itinerari bonic i amé, acompanyat per un bosc dens de carrasques i que transcorreix per ancestrals senders d'abans. Exceptuant la pujada del cim, la resta és baixada fins Alcublas. Trobarem una font en mig del trajecte, en el llogaret de Oset, i un altra, en el últim terç, amb la qual cosa, no serà necessari portar-ne molta càrrega de líquid. A descatar en Andilla, l'edifici de l'església de l'Assumptció; malgrat que el que més crida l'atenció, al menys en la distància, és la torre del campanar, de 35m d'alçada, construida amb pedra calcària. Es construí el 1759, i l'altiu remat fou volat el 7 de juny de 1834, per la caiguda d'un bòlid. (No se sap ben bé si fou per la caiguda d'un meteorit o per l'esclat d'una bomba procedent d'alguna de les batalles de les guerres carlines) Com a curiositat miraculosa, era diumenge quan ocorregué el sinistre i dins estava celebrant-se la misa. Diu la crònica popular, que caigué part de la torre i matà a 14 feligresos i ferí a uns quants més, però, admire's el lector per la circumstància de que caigué també una de les campanes, de manera que pillà baix el sagristà Vicente Deltoro sen se arribar a ocasionar-li dany al qudar arrecerat dins del seu tou.
Ardillas començà, fa ja algún temps, el recorregut del GR. 10. La darrera etapa ens deixà, en un segon intent, en Arcos de las Salinas el primer intent fou frustrat per una immensa nevada el primer de maig. Hui proposem la continuació amb una llarga etapa que ens conduirà a Camarena, passant pel cim del Javalambre (2000 m). Encara que el desnivell de pujada és important (919 m), la longitud (14 km) fa que la pendent no siga molt pronunciada. El tram fins el Javalambre té tres parts, la primera es fa per pista, des d'Arcos ens portarà fins el naiximent del riu Arcos, passant per dos piscifactories. A partir d'ahí, el barranc de 'Los Hombres' ens conduirà a una pista i aquesta, després d'un llarg recorregut per suaus cimeres, ens portarà fins el Javalambre. Aquest paratge és sec, sense arbolat, per aixó podem tenir condicions climàtiques extremes, donada l'altitud i les possibilitats de vets: bé un sol cremant, o pel contrari, un fred exagerat; hem d'estar preparats per a totes les possibilitats que es puguen donar. El descens és més curt (9 km) i el desnivell de 700 m, aixó fa que el pendent sigua més pronunciat; a més a més, sols un curt tram prop del refugi de Rabada Navarro, té pedra solta. En aquest descens passarem per un prat amb moltes sabines i arribarem a Camarena seguint el curs del riu del mateix nom.
Recordeu que l'eixida és a les 7, per poder arribar a València a bona hora; calcule cap a les 21 hores, malgrat que les previsions no sempre es complixen.
En aquesta ocasió, la pujada és dura (1800m de desnivell) i requereix de bona forma física, empleant en la nostra ascensió entre 10 i 12 hores, depenent de la vostra preparació i interés pel paisatge (realment impressionant). Iniciarem el nostre recorregut junt a la caseta d'informació del 'Parque de Pineta'; des d'allí, prendrem la 'Gran Avenida' que conduix als 'Llanos de Larri'. Arribarem al pont que creua el Cinca i immediatament prendrem el camí que va cap al llac de Marboré i 'Balcón de Pineta', fins a la zona de 'El Felqueral'. Passada aquesta àrea, prendrem el desviament que ens conduirà cap a la Faja Tormosa, i agafarem la pujada al llac de Marboré. El camí, malgrat la seua duresa, cada vegada més, pren gran bellesa i arriba a la zona de l'embut, des del qual veurem ja el 'Balcón de Pineta' (2.500 m). Una vegada en el balcó, on es troba el llac de Marboré, ens haurem guanyat un bon descans, per emprendre l'últim atac pel coll de Swan (3000 m). Gran panoràmica sobre el Pirineu Central, els valls de Gavarnie, la Mesa de los Tres Reyes, el Poset, Perdiguero, ... y com no?, el Vignemale.
I, ja per fí, el cim: 3.071m amb fantàstiques vistes: el Taillón, el Casco, el pas de la 'Brecha de Rolando' i el 'Pequeño Astazu'. Pagament de 50Euros per confirmar la inscripció a l'activitat. El preu inclou la mitja pensió del dissabte, el sopar del divendres i el desdejuni del diumenge.
El barri de la Villa de Requena fou declarat en 1966, Conjunt Històric-Artístic Nacional, hagut compte dels seus edificis i esglésies de gran importància cultural i patrimonial. La Villa, antic recinte musulmà, emmurallat i fortificat, fou el primer assentament i nucli de població d'aquesta ciutat, estructura de la qual es correspon amb el prototipus de ciutats hispano-musulmanes. Dita vila, data del període Califal (s. VIII-XI) La visita la farà un guia oficial del municipi. Els edificis que podrem contemplar seran: El palacio del Cid, segle XV, d'estil gòtic, construït en pedra sillar; la Fortaleza i la torre de l'homenatge, segle X, una de les més antigues del Regne de Castella. L'Església de Santa Maria, declarada monument històric-nacional en 1931, gòtic florit isabelí. L'Església del Salvador, del mateix estil que l'anterior. Les coves de la Vila, un laberint de coves de caliça que foraden el subsól, i que foren utilitzades com a cellers, magatzems, refugis de guerra i, ara, museos. Tot aixó, i molt més, ens ofereix Requena. Acabarem el nostre recorregut al restaurant Alejo, on degustarem d'un dinar típic de la zona. Recorda que anem en tren i que has d'estar al vestíbul de l'Estació del Nord a l'hora dalt assenyalada. El tren no espera. El preu inclou el viatge d'anada i tornada, la visita guiada i el dinar a l'esmentat restaurant. Vine, coneix i disfruta.
; void('');){kind=link}
; void('');){kind=link}
; void('');){kind=link}
