La Rambla del Queixal

Actividad de senderismo
Actividad de senderismo
01
Mar
2020
       08:00

Dificultad
 Media
Km
 16
Desnivel
  400
MIDE
2-2-3-3
 
Inscripción
Abierta
Plazas
 54
Precio
 tarifa base - Pago

ACCÉS:
Hem d’arribar fins al poble de Yátova, i seguir per la carretera CV-429 que va cap a Hortunas. A uns 15 km aproximadament, trobarem un pont que passa sobre el riu Mijares, encara que nosaltres no el creuarem. Just abans de creuar-lo, trobarem un camí a la dreta en direcció al Barri de Mijares. Passarem les cases d’aquest Barri, i a uns 200 o 300 metres trobarem un camí a l’esquerra amb una cadena. Punt d’inici.
ITINERARI:
Començarem la caminada pujant pel preciós Barranc Queixal, ja que el fet que no caminem per una senda clara, fa que l’avanç siga més lent. Així deixem la part més fàcil per al final.
Deixant la casa de la Coronela a la nostra esquerra vorejarem un camp, i deixarem el sender del GR. 7 a la nostra dreta, que és per on vindrem de tornada.
Seguint el camí, prompte arribarem al conegut com Naixement del Riu Mijares. Aquest Mijares evidentment no és el Millars o Mijares que naix a la Serra de Gúdar a Terol, i desemboca prop de Borriana. Aquest Mijares és molt més modest, i en té no més unes desenes de quilòmetres.
Així i tot el racó és molt agradable, i és un bon lloc on gaudir d’un refrescant bany a l’estiu.
Des d’açí començarem a remuntar la Rambla Queixal que, encara que no té dificultat, si requereix paciència, ja que no hi ha un sender pròpiament dit. De vegades trobarem fàcil camí, però d’altres hem d’anar buscant pas entre l’exuberant vegetació i els cudols del barranc. Depenent de l’època de l’any, i de si ha plogut o no, trobarem més o menys aigua, el que si trobarem ben segur, serà un paisatge espectacular.
De vegades passarem llocs encaixonats a la vora d’alts paretons, en altres el barranc es fa més ample, però sempre trobarem una àmplia varietat vegetal, de la que cal destacar els freixes.
Segons anem pujant, cada vegada trobem més exemplars d’aquesta espècie, que no és fàcil trobar en tanta quantitat a la nostra Comunitat, ja que requereixen aigua i frescor, que no solen abundar per aquestes terres.
El Barranc es una mica caòtic, i anirem trobant molta vegetació crescuda i branques arrossegades per l’aigua, per altra banda no és difícil avançar, llevat d’algun xicotet pas que requereix tirar una mà per ajudar-se, es més cosa de paciència que de cap tipus de tècnica.
Trobarem alguna serp bussejant als bassals, tota mena de colorits insectes, així com una interessant comunitat vegetal. Arboços, baladres florits, xops, rosers silvestres, pins i els esmentats freixes, així com algunes boniques carrasques a les parts més altes del barranc.
Finalment la rambla s’obri i ens aboquem a una pista, que agafarem cap a la dreta, pel Barranc de la Freixeda.
Aquesta àrea, és la Microreserva de flora de l’Ombria de la Font del Roser i la Freixeda. A la nostra dreta s’estén aquesta microreserva de forma exuberant, amb la seua barreja de verds de multitud de tonalitats. A la tardor, quan els freixes i els aurons canvien de color, seria un molt bon moment per a tornar a visitar aquest lloc.
Segons un panell que allí trobem, algunes de les meravelles que aquí es protegeixen són: el Freixe de flor, la Ginesta Borda, el Pésol Silvestre, la Ginesta Valentina, l’Aster Aragonensis, el Boix, l’Auró Granadino, la Pimentera…
En arribar a un encreuament, una vegada passada la Font del Roser, anirem cap a la dreta i així creuarem aquesta microreserva. En cas de decidir seguir per l’esquerra acabaríem arribant al mateix lloc, “Fuente Umbría”.
Després d’una ziga-zaga de pujada entrarem en una pista més ampla, i seguint-la a l’esquerra arribarem fins a “Fuente Umbría”, caminarem més o menys un km d’anada, i un altre de tornada, però com a recompensa trobarem un racó ombrívol i agradable, amb aigua i ombra on fer una parada d’avituallament a les taules que allí hi ha.
De tornada al punt anterior, seguirem per la pista que és prou ampla. Al cap de poc passem les Casetes del Cuco i seguint per la pista començarem a tindre a l’abast, per la nostra esquerra, una àmplia vista on destaca la Serra Martés.
A la vora del camí ara trobarem xiprers i arboços amb molts anys. Això ens indica que estem arribant a “Las Moratillas” i açí també hi ha taules i lloc on fer-se un pícnic, o descansar.
Ara tan sols ens queda seguir el sender, atents a l’únic desviament a l’esquerra, senyalitzat amb les marques del GR, i que ens re-tornará a la casa de la Coronela on hem començat a caminar.

 

Coordinan

Carles Gómez (658816203);Nuria Zaragozà (654343211);
 

Lugar de salida:

Calle Santa Cruz de Tenerife- Pl. Maguncia
Ver mapa
 
 

Compartir con amigos

Imprimir en PDF

Comentarios cerrados.